Som la generació de les noves tecnologies. Som la generació que va deixar l’agenda telefònica per les xarxes socials (Messenger, facebook…) també som els que deixem de costat els atles i les enciclopèdies per utilizar un buscador d’internet com ara el google, copernic… abans utilitzem paper i llapis i actualment s’utilitza un programa (Word) per copiar i enganxar el text seleccionat directament. Per tant les noves tecnologies ens permeten la rapidesa i la instantaneïtat. Durant aquests tres mesos, he après molt de la gran importància de les noves tecnologies a la nostre actualitat i societat. Per tant dir, que la web 2.0 ha donat un gir complet de la comunicació de masses. La web 2.0 va ser el fonament que sostenia a moltes eines que arribarien desprès per facilitar la comunicació entre els individus, com les que hem anat coneixent durant el trimestre: els blogs, el podcasting, microblogging, xarxes socials i el periodisme ciutadà. Internet és eficaç ja que gràcies a la inversió de la web 2.0, i de les diferents eines la gent pot expressar-se, buscar informació, conèixer gent, comunicar-te… També s’ha de tenir present, que si de professió et dediques al tractament de la informació, la qualitat és diferent a la d’una persona que ho hagi fet per afició. Gràcies a l’assignatura Nous Formats Digitals, m’he adonat conte que la web 2.0 ha marcat un abans I un desprès ja que la informació , la comunicació… han avançat molt favorablement i es poden fer moltes coses gràcies a ella, des de escoltar música, a mirar pel•lícules, a buscar informació interessant a poder-te comunicar amb persones d’arreu del món.

ANNA

Xarxes socials (online social networks)

Que són? són estructures socials en que els nodes (ordinadors) corresponen a individus i les aristes, a la relació entre ells. (que pot ser de naturalesa diversa).

Tipologia de xarxes socials

·         Segons objectius i temàtica

-          Horitzontals: facebook, orkut, idéntica.ca, twitter (són els que no tenen una temàtica concreta i oberta a tot tipus d’usuaris és a dir xarxes genèriques).

-          Verticals: hi ha les verticals professionals com el xing, linked, viadeo i també hi ha les verticals mixtes com l’unience (xarxa que es construeix al voltant d’una temàtica determinada per tant els usuaris tenen a veure amb aquella temàtica és a dir xarxes especialitzades).

·         Segons la relació

-          Humanes: són xarxes que es construeixen per fomentar la relació dels usuaris en funció dels gustos, aficions… (dopplv, twenty…)

-          De continguts: flickr, bebo, scribd…

Algunes dades

-         XSO: 41’7 milions d’usuaris a Europa

-         + 35% l’any 2008

-         Facebook: 4’3 milions d’usuaris a Espanya

-         Twenty: 5’6 milions d’usuaris a Espanya i una hora el dia de mitjana de persones de 24 anys.

AIMC És l’associació per la investigació dels mitjans de comunicació (fa estudis d’audiència). Cada any fa l’enquesta de usuaris d’internet. I que diu? La meitat d’internautes espanyols utilitza internet ¼ part dels internautes és usuari de la xarxa, ¼ part es connecta es connecta a aquestes xarxes socials cada dia i el 40%un cop a la setmana.

Que aporten les xarxes socials?

Permeten actuar com agrega dors d’altres serveis que utilitzem on-line. També és el lloc on construïm la nostra identitat digital.

Per tant ho podem resumir tot en tres C:

-         Comunicació

-         Cooperació

-         Comunitat

I els mitjans de comunicació que hi fan?

Francis Pisani diu que la relació és el missatge.

A principis del segle XXI hi ha un fet evident, els mitjans de comunicació no poden obviar o prescindir d’internet. Els mitjans de comunicació han de tenir present internet i per tant com a de ser la nostra presencia?  Doncs hem de saber amb qui ens comuniquem a internet ja que els usuaris han canviat, és a dir avui en dia tenen un paper actiu ( el perfil del receptor està canviant i per tant hem de tenir en compte com són aquests destinataris).

Ja no és tan important el contingut sinó com es relaciona amb aquelles persones a les quals s’ofereix el contingut.

Que poden fer els mitjans de comunicación amb les xarxes socials?

“La informació és la matèria primera, la comunicació és el servei” és a dir cal fomentar la comunicació.

3 factors:

-          Envelliment audiència

-          Nou mercat

-          Rol social

-          Connectivitat

-          Servei

-          Participació

-          Orientació i dinamització

-          Gestió del coneixement

Alguns exemples pot ser per exemple el diari el país on- line: la comunitat.

Diferents noms per conèixer el periodisme ciutadà:

Journalism 2.0, periodisme ciutadà, participatery Journalism, periodismo 3.0, citizer journalism i periodismo ciudadano.

Què és el periodisme ciutadà?

El periodisme ciutadà, és un fenomen real i actual. L’avançament en els mitjans de comunicació, ha fet possible que el ciutadà pugui informar del que vulgui i quan vulgui.

El periodisme ciutadà és l’activitat del ciutadans, o acció dels ciutadans que juguen un paper actiu en el procés de recollir informació, de difondre la informació, investigar, analitzar informació… fa un paper que fa poc anys només ho podien fer els mitjans de comunicació.

A l’any 1995, l’autor Nicholas Negroponte va escriure un llibre anomenat Being Digital en el que va preveure que en un futur, les notícies sortirien a Internet, i que els ciutadans podrien escollir les notícies que els interessessin i també on buscar-les. També va veure el fenomen Daily Me , en el que els ciutadans podrien construir el seu propi diari.

A l’any 2004, Dan Gillmor, va escriure el llibre We the media. Gillmor va ser un dels pares que va començar a utilitzar el jounalism. En el seu llibre, va explicar que la informació distribuïda per els ciutadans va tenint cada vegada més importància a la societat.  

El 2001, quan es va produir l’assetjament a Word Trade Centre, les webs més importants de notícies es col·lapse, i els petits bloggs van servir a molta gent com a Font d’informació.

A la guerra d’Irak, Salam Pax, va ser un blogger que va relatar els fets a la capital iraquiana durant el combat entre els EUA i el règim de Saddam, i va aportar un punt de vista diferent al que ofereixen els Canals de notícies estaudinenses.

El cas més actual i més famós del periodisme ciutadà podria ser la pàgina web OhmyNews, un diari en línia fet per els ciutadans.

The printed Blog es el primer diari material del món fet exclusivament de bloggs. 

El nou ecosistema del periodisme, podria veure’s en dos categories:

1. El periodisme tradicional: En el periodisme tradicional, primer es filtra la informació, i desprès es comunica.
2. El periodisme participatiu: En aquest tipus de periodisme primer es comunica, y desprès, l’ audiència filtra la informació, cada un pot aportar més dades…

En aquest nou ecosistema del qual viu el periodisme, els mitjans de comunicació han de platejar-se la seva situació, la seva funció, i han d’adaptar-se a Internet, als mòbils… si volen trobar sentit a la seva existència, ja que pot semblar que davant d’aquest panorama en el que els ciutadans puguin ser informats fiablement (o no), els mitjans es poden veure com a innecessaris. Una mesura que han pres els mitjans, ha estat incrementar la participació en els seus llocs web.

El periodisme ciutadà també és més útil i necessari, ja que ha ajudat molt a les persones a accedir a la cultura, de manera més específica, accedint directament a lo que volen conèixer les persones, i no tant dirigit com el dels mitjans de comunicació tradicionals.

Per tant, en poques paraules dir que els mitjans tradicionals fan un periodisme més general, i l’avantatge que ofereix el periodisme ciutadà, és que tots podem accedir en qualsevol moment a aquella informació que tenim la necessitat de conèixer i que es troba a Internet, publicada per una persona que coneix el tema i no un periodista.

ANNA

Què és un microblogging?

El microblogging també conegut com a nanoblogging, és un servei que permet en els usuaris enviar i publicar missatges breus (uns 140 caràcters), generalment de només text. Les opcions per a l’enviament de missatges varia des de llocs webs, a través de missatges, de missatgeria instantània o aplicacions ad hoc.

Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han escollit la opció de rebre-les. L’usuari d’origen pot restringir l’enviament d’aquests missatges només a membres del seu cercle o amics, o permet el seu accés a tots els usuaris, que és la opció per defecte.

Els principals serveis són twitter (que és del que parlaré a continuació), Identi.ca, Jaiku, Pownce, Khaces y Xmensaje.

Twitter és un servei gratuït de microblogging, que fa les vegades de Red social i que permet en els seus usuaris enviar micro-entrades (també denominades tweets) basades en el text, amb una longitud màxima de 140 caràcters, on es respon a la pregunta què estàs fent? L’envio d’aquests missatges es pot realitzar tant per la web twitter com per missatge al mòbil, des de programes de missatgeria instantània, o inclús des de qualsevol aplicació de tercers, com pot ser de : Twitterrific, Facebook, Twinkle, etc.

Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han escollit la opció de rebre-les.

Els usuaris poden rebre les actualitzacions des de la pàgina twitter, via missatgeria instantània, SMS, rss i correu electrònic. La recepció d’actualitzacions via SMS no està disponible en tots els països i per sol·licitar el servei és necessari enviar un codi de confirmació a un número estranger.

Twiptic:

És un programa que permet fer fotos amb el mòbil i les pots enviar a la conta de twitter.

Perquè twitter?

-          És senzill

-          Funciona com la gent

-          Combina bé

-          Transendeix la web

-          Permet extensions

-          Evoluciona amb rapidesa

Que es pot fer a twitter?

-          Que estic fent

-          Que faré

-          Fes-li un cop d’ull

-          Retuitejar

-          Que he fet

-          Que he vist

-          Missatge per a algú

-          Una cita

-          Una pregunta

-          Col·laboració

ANNA