Un blog (amb español és una bitàcora) és una página web periòdicament actualitzada que recull cronològicament textos o artícles d’uno o varis autors, apareixent primer el més recent, on l’autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que cregui oportú.
El concepte weblog prové de les paraules web i log (log en anglès és diari). El concepte bitàcora, amb referència als antics quaderns de bitàcora dels vaixells, s’utilitza preferentment quan l’autor escriu sobre la seva vida propia com si fos un diari, però publicat a Internet (en linia).
Característiquestècniques
Existeix una sèrie d’elements comuns a tots els blogs.
Comentaris
Mitjançant un formulari es permet, a altres usuaris de la web, posar comentaris a cada entrada, poden generar-se un debat al voltant dels sesus continguts, ademés de qualsevol altre informació.
Enllaços
Una particularitat que diferencia els weblogs dels llocs de noticies és que les anotacions acostumen a incluir múltiples enllaçós a altres pàgines web (no necessàriament weblogs) com referències o per ampliar la información agregada. I, ademés, la presencia de (entre d’altres):
Un enllaç pemanent (permalinks) a cada anotació, perquè qualsevol pugui citar-la.
Un archiu de les anotacions anteriors.
Un llistat d’enllaços a altres weblogs seleccionats o recomanats per els autors, denominat habitualment blogroll.
Enllaços inversos
En alguns casos les anotacions o histories permeten que sel hi fasi trackback, un enllaç invers (o retroenllaç) que permet, sobre tot, saber que algú ha enllaçat la nostra entrada, i avisar a un altre weblog que estem citan una de les seves entrades o que s’ha publicat un artícle relacionat. Tots els trackbacks apareixen automàticament a continuació de la història, juntament amb els comentaris, però no sempre és així.
Fotografies i videos
Es posible ademés agregar fotografies i videos als blogs, s’anomena fotoblogs o videoblogs respectivament.
Redifusió
Una altra característica dels weblog és la multiplicitat de formats en els que es publiquen. Apart de HTML, acostumen a incluir algun mitjà per redifundir-los, és a dir, per poder llegir-los mitjançant un programa que pugui incluir dades procedents de molts mitjans diferents. Generalment, per la redifusió, s’utilitzen fonts wb en format RSS o Atom.
Característiques socials
També es diferencien en el seu suport ecónomic: els espais de noticies o diaris digitals acostumen a estar administrats per professionals, mentres que els weblogs són principalment personals i encara que en alguns casos poden estar incluits dins d’un diari digital o ser un blog corporatiu, acostumen a estar escrits per un autor o autors determinats que mantenen habitualment la sev apropia identitat.
Un aspecte important dels weblogs és la seva interactivitat, especialment en comparació a pàgines web tradicionals. Ja que s’actualitzen frequentment i permeten als visitants respondre a les entrades, els blogs funcionen quasi sempre com eines socials, per a conèixer persones que es dediquen a temes similars; en moltes ocasions arriben a ser considerats com una comunitat.
Pod + broadcasting que vol dir? Significa emissió, radio fusió… la clau està al terme POD (càpsula) també diuen que deriva de l’ipod de Apple i de POD que també significa “portable on demand “ o “personal option digital” és a dir un contingut portàtil o bé una opció digital.
El seu origen es troba en una sèrie de bloggers que volien aconseguir un sistema que portés continguts sonors directament d’internet en el seu ipod.
Per tant que poden entendre per podcasting? És la distribució de continguts sonors a través d’internet mitjançant un procés automàtic que és el procés de la sindicació web.
El document que anomenem Fit s’inclou una referència en un arxiu de so.
El procés de recepció i distribució és el podcasting.
La singularitat del podcasting és que et pots subscriure i rebre’l de forma automàtica (també me’l puc descarregar manualment a l’arxiu mp3).
D’on ve el podcasting? El podcasting té 5 anys d’història. El 12 de febrer és la primera vegada que algú fa servir públicament la paraula Podcast (Ben Hamersky) i parla de gent que publicava arxius amb so per aquest motiu es va inventar el nom.
El nom però surgeix d’una sèrie de gent com en Dave Winer i Adam Curry.
Dave Winer és un dels inventors del format RSS. Adam Curry era el presentador de televisió MTV a Holanda. Aquestes dos persones l’any 2000-2001 entren en contacte a través d’internet amb altres bloggers perquè tenen una preocupació van pensar que per descarregar un àudio o un vídeo d’interès es tardava molt i van decidir que ferien lo mateix de les RSS amb l’àudio i el vídeo que fessin el mateix amb la sindicació de continguts.
Dave Winer va aconseguir baixar un àudio des del feed i com ho va fer? Va introduir una etiqueta o programa (mp3) que permet posar un arxiu en so.
Adam Carry va inventar un programa RSS 2 ipod que el que feia era que un cop era un programa que permet subscriure’t en un contingut sonor, baixar-te’l al PC i passar-te’l al ipod.
Josè Antonio Gelado va crear un podcast en castellà el 2004 (comunicando podcast).
Com funciona el podcasting? Algú crea un programa de ràdio (algo sonor) el penja a internet amb un espai que genera un Fit (document de subscripció) el receptor o oient s’hi subscriu amb un agregador de podcast (itunes); i un cop subscrit aquest programa descarrega coses noves i l’oient difinitivament s’emporta les coses sonores amb ell (avió, carrer…).
Hi ha dos factors que semblen important pel podcasting.
1)Un canvi en la comunicació de continguts d’àudio (canvia un amb l’altre perquè pots escoltar-ho on vols i quan vols). Per tant per el receptor canvia la sindicació web perquè pot rebre molts continguts automàtics, també la portabilitat és a dir ens el emportem on volem, i l’altre factor seria el time-shift que vol dir que com a receptor escullo quan escoltar-ho i la ràdio perd l’exclusiva de la comunicació sonora.
2)Un nou escenari per la comunicació sonora. Aquests canvis tenen unes conseqüències que són:
-Nous actors (ciutadans no professionals i també diaris, revistes…
-Mitjans: oportunitat I respecte ( la radio amb el podcasting fan que t’ofereixin la oportunitat de subscriure’t en els seus programes).
-El podcaster independent o elàter (l’oient de podcast veu que algú que l’escola és com ell).
Ei! Som estudiants de magisteri de la UIC i actualment estem cursant l'assignatura de nous formats digitals. Esperem que el nostre blog sigui interessant per tots vosaltres.
feed del bloc
