ANNA

La web 2.0 ha revolucionat tot el món d’internet. Va començar amb la web 1.0, la qual tenia un aire més enfocat cap als mitjans de comunicació, en canvi, la web 2.0 va més enfocada cap a la participació dels ciutadans.

La web 2.0 és una plataforma on es poden introduir noves eines per poder relacionar-nos i comunicar-nos, com per exemple els blogs, les xarxes socials…

Gràcies a totes aquestes novetats els ciutadans hem pogut participar en la xarxa i ser protagonistes, però tot això té conseqüències cap als mitjans de comunicació, que surten perjudicats perquè ara l’exclusivitat de la noticia la pot tenir qualsevol persona. Però hi ha algunes coses que les pot aprofitar.

L’aparició dels blogs va ser una oportunitat perquè l agent pogués escriure i publicar-ho a internet. Les persones es poden comunicar i expressar les seves idees en el seu blog. D’aquí també ho podem relacionar amb el periodisme ciutadà, ja que tots els ciutadans podem ser periodistes i publicar noticies a internet. L’exclusivitat ja no està només en les mans dels mitjans de comunicació.

El podcasting ha revolucionat el món dels continguts sonors. Ara ja no cal escoltar des de casa la música al ordinador, ara ja te la pots emportar a on tu vulguis i seleccionar aquelles cançons que tu més vulguis. Aquest concepte de podcasting el van originar Ben Hammersly i Dave Winer.

Però també hi ha serveis que ens permeten enviar i publicar missatges breus, és a dir, el microblogging. Un exemple molt conegut de microbloggin és el Twitter. També és una xarxa social on la gent pot enviar els missatge son superior a 140 caràcters. L’usuari pot decidir si només rebrà missatges dels seus amics o de tota la gent.

Les xarxes socials són llocs a internet, estructures socials, que permeten la relació entre les persones. Un exemple de xarxa social seria el facebook.

Gemma.

És una estructura social en què els nodes corresponents a individus (actors) i les aristes, a la relació entre ells (que pot ser de naturalesa diversa).

Aristes= relacions que hi ha entre ells.

Nodes= persones.

Tipologia

-          Segons els objectius i temàtica

1.       Horitzontals, no tenen temàtica concreta i oberta a tots tipus d’usuaris. Són genèriques. (Facebook, twitter…).

2.       Verticals, es construeix al voltant d’una temàtica determinada. Els usuaris tenen a veure amb aquella temàtica. Són especialitzades. (verticals professionals com Linked.in, Viadeo… Verticals d’oci com Last.fm … Verticals mixtes com Unience…).

-          Segons la relació

1.       Humanes, fomentar la relació dels usuaris. (Dopplr, Tuenti…).

2.       De continguts, la gent penja fotografies i les comenten. (Bebo, Scribd…).

Algunes dades

-          XSO: 41’7 milions d’usuaris a Europa.

-          +35% l’any 2008.

-          Facebook: 4’3 milions d’usuaris a Espanya.

-          Facebook: 175 milions d’usuaris en total.

-          Tuenti: 5’6 milions d’usuaris a Espanya.

-          Tuenti: 1h/dia, mitjana de 24 anys.

Què és la AIMC?

Associación para la Investigación de los Medios de Comunicación. (Fa 11 anys que fa enquestes dels usuaris d’Internet).

Què és EGM?

Estudi General de Mitjans.

Què ens aporta les xarxes socials?

Les xarxes socials ens permeten comunicar-nos amb altres persones a través d’Internet.

Abans el periodista treballava amb unes eines que possiblement ara s’han quedat enrederides.

Rol que estan desenvolupant les xarxes socials

Les eines s’han substituït i ens permet superar els límits físics. Tenen un contacte més directe amb els contactes dèbils.

Les xarxes socials poden actuar com agregadors.

Les xarxes socials construeixen la nostra identitat digital.

Quines són les tres C?

-          Comunicació

-          Cooperació

-          Comunitat

I els mitjans de comunicació?

Francis Pisoni: “La relación es el mensaje”.

A principis del segle XXI els mitjans de comunicació van obiar Internet.

Els mitjans han de tenir present Internet, com ha de ser la seva prescència a Internet i amb qui ens relacioname a Internet. Els usuaris han canviat. El perfil del receptor està canviant.

Ja no és només important el contingut sinó la manera de com es relacionen.

Què poden fer els mitjans de comunicació amb les xarxes socials?

“La informació és la materia primera; la comunicació és el servei”.

Perquè pot ser útil?

-          Envelliment audiència.

-          Nou mercat.

-          Rol social.

Són una oportunitat.

-          Connectivitat.

-          Servei.

-          Participació.

-          Orientació i dinamització.

-          Gestió del coneixement.

 Gemma.

Que són? són estructures socials en que els nodes (ordinadors) corresponen a individus i les aristes, a la relació entre ells. (que pot ser de naturalesa diversa).

Tipologia de xarxes socials

·         Segons objectius i temàtica

-          Horitzontals: facebook, orkut, idéntica.ca, twitter (són els que no tenen una temàtica concreta i oberta a tot tipus d’usuaris és a dir xarxes genèriques).

-          Verticals: hi ha les verticals professionals com el xing, linked, viadeo i també hi ha les verticals mixtes com l’unience (xarxa que es construeix al voltant d’una temàtica determinada per tant els usuaris tenen a veure amb aquella temàtica és a dir xarxes especialitzades).

·         Segons la relació

-          Humanes: són xarxes que es construeixen per fomentar la relació dels usuaris en funció dels gustos, aficions… (dopplv, twenty…)

-          De continguts: flickr, bebo, scribd…

Algunes dades

-         XSO: 41’7 milions d’usuaris a Europa

-         + 35% l’any 2008

-         Facebook: 4’3 milions d’usuaris a Espanya

-         Twenty: 5’6 milions d’usuaris a Espanya i una hora el dia de mitjana de persones de 24 anys.

AIMC És l’associació per la investigació dels mitjans de comunicació (fa estudis d’audiència). Cada any fa l’enquesta de usuaris d’internet. I que diu? La meitat d’internautes espanyols utilitza internet ¼ part dels internautes és usuari de la xarxa, ¼ part es connecta es connecta a aquestes xarxes socials cada dia i el 40%un cop a la setmana.

Que aporten les xarxes socials?

Permeten actuar com agrega dors d’altres serveis que utilitzem on-line. També és el lloc on construïm la nostra identitat digital.

Per tant ho podem resumir tot en tres C:

-         Comunicació

-         Cooperació

-         Comunitat

I els mitjans de comunicació que hi fan?

Francis Pisani diu que la relació és el missatge.

A principis del segle XXI hi ha un fet evident, els mitjans de comunicació no poden obviar o prescindir d’internet. Els mitjans de comunicació han de tenir present internet i per tant com a de ser la nostra presencia?  Doncs hem de saber amb qui ens comuniquem a internet ja que els usuaris han canviat, és a dir avui en dia tenen un paper actiu ( el perfil del receptor està canviant i per tant hem de tenir en compte com són aquests destinataris).

Ja no és tan important el contingut sinó com es relaciona amb aquelles persones a les quals s’ofereix el contingut.

Que poden fer els mitjans de comunicación amb les xarxes socials?

“La informació és la matèria primera, la comunicació és el servei” és a dir cal fomentar la comunicació.

3 factors:

-          Envelliment audiència

-          Nou mercat

-          Rol social

-          Connectivitat

-          Servei

-          Participació

-          Orientació i dinamització

-          Gestió del coneixement

Alguns exemples pot ser per exemple el diari el país on- line: la comunitat.

El microblogging, també conegut com nanoblogging, és un servei que permet als seus usuaris enviar y publicar missatges breus (al voltant de 140 caràcters), generalmente de només text. Les opcions per l’enviament del missatges varien des de llocs webs, a través de SMS, missatgeria instàntenia o aplicacions ad hoc.

Aquestes actualitzacions es mostren a la página de perfil del usuari, i són també enviads de forma inmediata a altres usuaris que hagin escollit la opció de rebre-les. L’usuari pot restringir l’enviament d’aquests missatges només a membres del seu cercle d’amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és la opció per defecte.

Els principals serveis són Twitter, Identi.ca, Jaiku, Pownce, Khaces i Xmensaje.

Twitter. Per què?

-          És senzill.

-          Funciona com la gent.

-          Combina bé.

-          Transcendeix la web.

-          Permet extensions.

-          Evoluciona amb ràpidesa.

(Tim O’Relly: “Why I have love Twitter”).

Twitt pic: fer fotos amb el movil.

Twitter. Per a què?

-          Què estic fent.

-          Què faré.

-          Fes-hi un cop d’ull.

-          Retuitejar.

-          Què he fet.

-          Què he vist.

-          Missatge per a algú.

-          Una cita.

-          Una pregunta.

-          Col·laboració.

Paul Bradshow “10 things you can twet about on twitter”.

Twitter. És útil? – Hi ha gent que fa fotos pel movil i ho envia per el compte de Twitter.

-          Incendis de Califòrnia (oct’07).

-          Jove detingut a Egipte (abr’08).

-          Terratrèmol a la Xina (mai’08).

-          Atemptats de Bombai (nov’08).

-          Aterratge riu Hudson (gen’08).

Utilitzar Twitter per converses amb l’audiència.

Gemma.

És pot definir com l’activitat dels ciutadans o l’acció d’uns ciutadans que juguen un paper actiu en el procés de recollir informació, de difondre informació, en la investigació d’informació i en l’anàlisi d’informació.

Hi ha dos referents bibliogràfics:

-          Being digital (1995 – Nicholas Negroponte – ).

-          We the media (2004 – Dan Gillmor – ).

De què parla el llibre “Being digital”? Preveu que en un futur les noticies online permetran que els ciutadans puguin escollir els temes que més els interessin.

Concepte DAYILY ME: el meu diari. Els ciutadans es podran construir la seva pròpia font d’informació i no dependran dels mitjans de comunicació.

De què parla el llibre “We the media”?  Els mitjans de comunicació han de reflexionar sobre el que està passant, ja que els ciutadans estan buscant informació i ells estan perdent l’exclusivitat de la noticia.

El model tradicional era que tot contingut és filtrat abans d’arribar a l’audiència. Un model jeràrquic on els mitjans estan a dalt de tot i els ciutadans a baix de tot.

Està apareixent un nou model on el ciutadà té més protagonisme. Tots es troben en un mateix pla, es poden intercanviar els papers.

Un nou ecosistema

Si els periodisme ciutadà no utilitza els mitjans de comunicació, quin paper els queda?

Mitjans tradicional (es filtra i es comunica) i Periodisme ciutadà (es comunica i es filtra).

 Gemma.

És una paraula nova formada per pod (càpsula, vaina) + broad casting (emissió).

El pod pot ser de dos maneres:

-          iPod

-          POD: ·Portable on demand

           ·Personal option digital

Els origens del podcàsting es trova en una sèrie de bloggers, a principis del segle volien un sistema que portés continguts sonors directament d’Internet al seu iPod.

Què és?

Sindicació de continguts però sonor.

Aplicar la tecnología de la sindicació web a continguts sonors.

La distribució de continguts sonors a través d’Internet mitjançant un procés automàtic que s’anomena sindiació web.

Feed: s’inclou una referencia a un archiu de so.

El procés de distribució dels continguts, els continguts s’anomenen podcast.

Podcast: global i concret.

Allò especifíc del podcasting és que et pots subscriure’t al podcast.

D’on ve?

Té 5 anys d’història.

Ben Hammersly va ser el primer que va utilizar aquesta paraula en públic.

Aquest nom sorgeix de Dave Winer i Adam Curry. Dave Winer és un dels inventors del format RSS.

Adam Curry era un presentador de la MTV.

Aquests senyors l’any 2000-2001 entren en contacte per internet perquè tenen una preocupació comuna. Van pensar que per descarregar l’audio o un video d’Internet es tardava molt i van decidir que farien lo mateix de les RSS amb l’audio i el video perquè fessin lo mateix que en la sindicació de continguts.

Dave Winer va aconseguir baixar un audio des de el feed. Va crear una paraula “enclosure” per poder introduir un archiu de so, amb una etiqueta de so.

Adam Curry va inventar un programa que es deia RSS 2 iPod. Un programa que permet anar a Internet a agafar el que vulguis,  pasar-lo al pc i després al reproductor.

José Antonio Gelado va crear un podcast en castellà “Comunicando PodCast”. Octubre del 2004.

El cicle tècnic del podcàsting

Contingut sonor – el puja a Intrenet en una espai que genera un feed (un document de subscripció) – l’oient es subscriu al podcast, amb un agregador (programa que permet subscriuren’s al podcast) iTunes. Tot el que és nou passa al iPod.

Un canvi en la comunicación de continguts d’audio.

Un nou escenari per a la comunicación sonora.

Què canvia?

Ho pots escoltar quan vols, on vols i com vols.

Pel receptor canvia la sindicació web, perquè pot rebre molts continguts sonors de forma automática.

La portabilitat. Ens ho podem emportar a tot arreu.

Time – Shift. Desideixo el meu horari d’audició.

El receptor pot ser emisor. Ràdios. Creadors de continguts sonors.

Aquests canvis tenen unes conseqüències

Nous actors. Fins ara la Ràdio era l’única i ara ho poden fer els ciutadans, no professionals.

Mitjans: oportunitat i repte. La Ràdio amb el podcàsting utilitzen per oferir lo mateix de diferent manera. El client pot subscriure’s a la selección que li interessa, no tot el programa.

La Ràdio dóna al client més oportunitats d’escollir.

El podcàster independent. Suposen un repte pels mitjans de comunicación tradicionals. Un podcàster pot arribar a temes que un mitjà de comunicación no pot.

La proximitat és important

Més continguts sonors.

 Gemma.

Journalism 2.0, periodisme ciutadà, participatery Journalism, periodismo 3.0, citizer journalism i periodismo ciudadano.

Què és el periodisme ciutadà?

El periodisme ciutadà, és un fenomen real i actual. L’avançament en els mitjans de comunicació, ha fet possible que el ciutadà pugui informar del que vulgui i quan vulgui.

El periodisme ciutadà és l’activitat del ciutadans, o acció dels ciutadans que juguen un paper actiu en el procés de recollir informació, de difondre la informació, investigar, analitzar informació… fa un paper que fa poc anys només ho podien fer els mitjans de comunicació.

A l’any 1995, l’autor Nicholas Negroponte va escriure un llibre anomenat Being Digital en el que va preveure que en un futur, les notícies sortirien a Internet, i que els ciutadans podrien escollir les notícies que els interessessin i també on buscar-les. També va veure el fenomen Daily Me , en el que els ciutadans podrien construir el seu propi diari.

A l’any 2004, Dan Gillmor, va escriure el llibre We the media. Gillmor va ser un dels pares que va començar a utilitzar el jounalism. En el seu llibre, va explicar que la informació distribuïda per els ciutadans va tenint cada vegada més importància a la societat.  

El 2001, quan es va produir l’assetjament a Word Trade Centre, les webs més importants de notícies es col·lapse, i els petits bloggs van servir a molta gent com a Font d’informació.

A la guerra d’Irak, Salam Pax, va ser un blogger que va relatar els fets a la capital iraquiana durant el combat entre els EUA i el règim de Saddam, i va aportar un punt de vista diferent al que ofereixen els Canals de notícies estaudinenses.

El cas més actual i més famós del periodisme ciutadà podria ser la pàgina web OhmyNews, un diari en línia fet per els ciutadans.

The printed Blog es el primer diari material del món fet exclusivament de bloggs. 

El nou ecosistema del periodisme, podria veure’s en dos categories:

1. El periodisme tradicional: En el periodisme tradicional, primer es filtra la informació, i desprès es comunica.
2. El periodisme participatiu: En aquest tipus de periodisme primer es comunica, y desprès, l’ audiència filtra la informació, cada un pot aportar més dades…

En aquest nou ecosistema del qual viu el periodisme, els mitjans de comunicació han de platejar-se la seva situació, la seva funció, i han d’adaptar-se a Internet, als mòbils… si volen trobar sentit a la seva existència, ja que pot semblar que davant d’aquest panorama en el que els ciutadans puguin ser informats fiablement (o no), els mitjans es poden veure com a innecessaris. Una mesura que han pres els mitjans, ha estat incrementar la participació en els seus llocs web.

El periodisme ciutadà també és més útil i necessari, ja que ha ajudat molt a les persones a accedir a la cultura, de manera més específica, accedint directament a lo que volen conèixer les persones, i no tant dirigit com el dels mitjans de comunicació tradicionals.

Per tant, en poques paraules dir que els mitjans tradicionals fan un periodisme més general, i l’avantatge que ofereix el periodisme ciutadà, és que tots podem accedir en qualsevol moment a aquella informació que tenim la necessitat de conèixer i que es troba a Internet, publicada per una persona que coneix el tema i no un periodista.

ANNA

Què és un microblogging?

El microblogging també conegut com a nanoblogging, és un servei que permet en els usuaris enviar i publicar missatges breus (uns 140 caràcters), generalment de només text. Les opcions per a l’enviament de missatges varia des de llocs webs, a través de missatges, de missatgeria instantània o aplicacions ad hoc.

Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han escollit la opció de rebre-les. L’usuari d’origen pot restringir l’enviament d’aquests missatges només a membres del seu cercle o amics, o permet el seu accés a tots els usuaris, que és la opció per defecte.

Els principals serveis són twitter (que és del que parlaré a continuació), Identi.ca, Jaiku, Pownce, Khaces y Xmensaje.

Twitter és un servei gratuït de microblogging, que fa les vegades de Red social i que permet en els seus usuaris enviar micro-entrades (també denominades tweets) basades en el text, amb una longitud màxima de 140 caràcters, on es respon a la pregunta què estàs fent? L’envio d’aquests missatges es pot realitzar tant per la web twitter com per missatge al mòbil, des de programes de missatgeria instantània, o inclús des de qualsevol aplicació de tercers, com pot ser de : Twitterrific, Facebook, Twinkle, etc.

Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han escollit la opció de rebre-les.

Els usuaris poden rebre les actualitzacions des de la pàgina twitter, via missatgeria instantània, SMS, rss i correu electrònic. La recepció d’actualitzacions via SMS no està disponible en tots els països i per sol·licitar el servei és necessari enviar un codi de confirmació a un número estranger.

Twiptic:

És un programa que permet fer fotos amb el mòbil i les pots enviar a la conta de twitter.

Perquè twitter?

-          És senzill

-          Funciona com la gent

-          Combina bé

-          Transendeix la web

-          Permet extensions

-          Evoluciona amb rapidesa

Que es pot fer a twitter?

-          Que estic fent

-          Que faré

-          Fes-li un cop d’ull

-          Retuitejar

-          Que he fet

-          Que he vist

-          Missatge per a algú

-          Una cita

-          Una pregunta

-          Col·laboració

ANNA

Un blog (amb español és una bitàcora) és una página web periòdicament actualitzada que recull cronològicament textos o artícles d’uno o varis autors, apareixent primer el més recent, on l’autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que cregui oportú.

El concepte weblog prové de les paraules web i log (log en anglès és diari). El concepte bitàcora, amb referència als antics quaderns de bitàcora dels vaixells, s’utilitza preferentment quan l’autor escriu sobre la seva vida propia com si fos un diari, però publicat a Internet (en linia).

Característiques tècniques

Existeix una sèrie d’elements comuns a tots els blogs.

Comentaris

Mitjançant un formulari es permet, a altres usuaris de la web, posar comentaris a cada entrada, poden generar-se un debat al voltant dels sesus continguts, ademés de qualsevol altre informació.

Enllaços

Una particularitat que diferencia els weblogs dels llocs de noticies és que les anotacions acostumen a incluir múltiples enllaçós a altres pàgines web (no necessàriament weblogs) com referències o per ampliar la información agregada. I, ademés, la presencia de (entre d’altres):

• Un enllaç pemanent (permalinks) a cada anotació, perquè qualsevol pugui citar-la.
• Un archiu de les anotacions anteriors.
• Un llistat d’enllaços a altres weblogs seleccionats o recomanats per els autors, denominat habitualment blogroll.

Enllaços inversos

En alguns casos les anotacions o histories permeten que sel hi fasi trackback, un enllaç invers (o retroenllaç) que permet, sobre tot, saber que algú ha enllaçat la nostra entrada, i avisar a un altre weblog que estem citan una de les seves entrades o que s’ha publicat un artícle relacionat. Tots els trackbacks apareixen automàticament a continuació de la història, juntament amb els comentaris, però no sempre és així.

Fotografies i videos

Es posible ademés agregar fotografies i videos als blogs, s’anomena fotoblogs o videoblogs respectivament.

Redifusió

Una altra característica dels weblog és la multiplicitat de formats en els que es publiquen. Apart de HTML, acostumen a incluir algun mitjà per redifundir-los, és a dir, per poder llegir-los mitjançant un programa que pugui incluir dades procedents de molts mitjans diferents. Generalment, per la redifusió, s’utilitzen fonts wb en format RSS o Atom.

Característiques socials

També es diferencien en el seu suport ecónomic: els espais de noticies o diaris digitals acostumen a estar administrats per professionals, mentres que els weblogs són principalment personals i encara que en alguns casos poden estar incluits dins d’un diari digital o ser un blog corporatiu, acostumen a estar escrits per un autor o autors determinats que mantenen habitualment la sev apropia identitat.

Un aspecte important dels weblogs és la seva interactivitat, especialment en comparació a pàgines web tradicionals. Ja que s’actualitzen frequentment i permeten als visitants respondre a les entrades, els blogs funcionen quasi sempre com eines socials, per a conèixer persones que es dediquen a temes similars; en moltes ocasions arriben a ser considerats com una comunitat.

Gemma