Què és el periodisme ciutadà?

Diferents noms per conèixer el periodisme ciutadà:

Journalism 2.0, periodisme ciutadà, participatery Journalism, periodismo 3.0, citizer journalism i periodismo ciudadano.

Què és el periodisme ciutadà?

El periodisme ciutadà, és un fenomen real i actual. L’avançament en els mitjans de comunicació, ha fet possible que el ciutadà pugui informar del que vulgui i quan vulgui.

El periodisme ciutadà és l’activitat del ciutadans, o acció dels ciutadans que juguen un paper actiu en el procés de recollir informació, de difondre la informació, investigar, analitzar informació… fa un paper que fa poc anys només ho podien fer els mitjans de comunicació.

A l’any 1995, l’autor Nicholas Negroponte va escriure un llibre anomenat Being Digital en el que va preveure que en un futur, les notícies sortirien a Internet, i que els ciutadans podrien escollir les notícies que els interessessin i també on buscar-les. També va veure el fenomen Daily Me , en el que els ciutadans podrien construir el seu propi diari.

A l’any 2004, Dan Gillmor, va escriure el llibre We the media. Gillmor va ser un dels pares que va començar a utilitzar el jounalism. En el seu llibre, va explicar que la informació distribuïda per els ciutadans va tenint cada vegada més importància a la societat.  

El 2001, quan es va produir l’assetjament a Word Trade Centre, les webs més importants de notícies es col·lapse, i els petits bloggs van servir a molta gent com a Font d’informació.

A la guerra d’Irak, Salam Pax, va ser un blogger que va relatar els fets a la capital iraquiana durant el combat entre els EUA i el règim de Saddam, i va aportar un punt de vista diferent al que ofereixen els Canals de notícies estaudinenses.

El cas més actual i més famós del periodisme ciutadà podria ser la pàgina web OhmyNews, un diari en línia fet per els ciutadans.

The printed Blog es el primer diari material del món fet exclusivament de bloggs. 

El nou ecosistema del periodisme, podria veure’s en dos categories:

  1. El periodisme tradicional: En el periodisme tradicional, primer es filtra la informació, i desprès es comunica.
  2. El periodisme participatiu: En aquest tipus de periodisme primer es comunica, y desprès, l’ audiència filtra la informació, cada un pot aportar més dades…

En aquest nou ecosistema del qual viu el periodisme, els mitjans de comunicació han de platejar-se la seva situació, la seva funció, i han d’adaptar-se a Internet, als mòbils… si volen trobar sentit a la seva existència, ja que pot semblar que davant d’aquest panorama en el que els ciutadans puguin ser informats fiablement (o no), els mitjans es poden veure com a innecessaris. Una mesura que han pres els mitjans, ha estat incrementar la participació en els seus llocs web.

El periodisme ciutadà també és més útil i necessari, ja que ha ajudat molt a les persones a accedir a la cultura, de manera més específica, accedint directament a lo que volen conèixer les persones, i no tant dirigit com el dels mitjans de comunicació tradicionals.

Per tant, en poques paraules dir que els mitjans tradicionals fan un periodisme més general, i l’avantatge que ofereix el periodisme ciutadà, és que tots podem accedir en qualsevol moment a aquella informació que tenim la necessitat de conèixer i que es troba a Internet, publicada per una persona que coneix el tema i no un periodista.

ANNA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: