Archive for Uncategorized

Una bona conclusió!

Som la generació de les noves tecnologies. Som la generació que va deixar l’agenda telefònica per les xarxes socials (Messenger, facebook…) també som els que deixem de costat els atles i les enciclopèdies per utilizar un buscador d’internet com ara el google, copernic… abans utilitzem paper i llapis i actualment s’utilitza un programa (Word) per copiar i enganxar el text seleccionat directament. Per tant les noves tecnologies ens permeten la rapidesa i la instantaneïtat. Durant aquests tres mesos, he après molt de la gran importància de les noves tecnologies a la nostre actualitat i societat. Per tant dir, que la web 2.0 ha donat un gir complet de la comunicació de masses. La web 2.0 va ser el fonament que sostenia a moltes eines que arribarien desprès per facilitar la comunicació entre els individus, com les que hem anat coneixent durant el trimestre: els blogs, el podcasting, microblogging, xarxes socials i el periodisme ciutadà. Internet és eficaç ja que gràcies a la inversió de la web 2.0, i de les diferents eines la gent pot expressar-se, buscar informació, conèixer gent, comunicar-te… També s’ha de tenir present, que si de professió et dediques al tractament de la informació, la qualitat és diferent a la d’una persona que ho hagi fet per afició. Gràcies a l’assignatura Nous Formats Digitals, m’he adonat conte que la web 2.0 ha marcat un abans I un desprès ja que la informació , la comunicació… han avançat molt favorablement i es poden fer moltes coses gràcies a ella, des de escoltar música, a mirar pel•lícules, a buscar informació interessant a poder-te comunicar amb persones d’arreu del món.

ANNA

Anuncis

Leave a comment »

Xarxes socials (online social networks)

Xarxes socials (online social networks)

Que són? són estructures socials en que els nodes (ordinadors) corresponen a individus i les aristes, a la relació entre ells. (que pot ser de naturalesa diversa).

Tipologia de xarxes socials

·         Segons objectius i temàtica

          Horitzontals: facebook, orkut, idéntica.ca, twitter (són els que no tenen una temàtica concreta i oberta a tot tipus d’usuaris és a dir xarxes genèriques).

          Verticals: hi ha les verticals professionals com el xing, linked, viadeo i també hi ha les verticals mixtes com l’unience (xarxa que es construeix al voltant d’una temàtica determinada per tant els usuaris tenen a veure amb aquella temàtica és a dir xarxes especialitzades).

·         Segons la relació

          Humanes: són xarxes que es construeixen per fomentar la relació dels usuaris en funció dels gustos, aficions… (dopplv, twenty…)

          De continguts: flickr, bebo, scribd…

Algunes dades

         XSO: 41’7 milions d’usuaris a Europa

         + 35% l’any 2008

         Facebook: 4’3 milions d’usuaris a Espanya

         Twenty: 5’6 milions d’usuaris a Espanya i una hora el dia de mitjana de persones de 24 anys.

AIMC És l’associació per la investigació dels mitjans de comunicació (fa estudis d’audiència). Cada any fa l’enquesta de usuaris d’internet. I que diu? La meitat d’internautes espanyols utilitza internet ¼ part dels internautes és usuari de la xarxa, ¼ part es connecta es connecta a aquestes xarxes socials cada dia i el 40%un cop a la setmana.

Que aporten les xarxes socials?

Permeten actuar com agrega dors d’altres serveis que utilitzem on-line. També és el lloc on construïm la nostra identitat digital.

Per tant ho podem resumir tot en tres C:

         Comunicació

         Cooperació

         Comunitat

I els mitjans de comunicació que hi fan?

Francis Pisani diu que la relació és el missatge.

A principis del segle XXI hi ha un fet evident, els mitjans de comunicació no poden obviar o prescindir d’internet. Els mitjans de comunicació han de tenir present internet i per tant com a de ser la nostra presencia?  Doncs hem de saber amb qui ens comuniquem a internet ja que els usuaris han canviat, és a dir avui en dia tenen un paper actiu ( el perfil del receptor està canviant i per tant hem de tenir en compte com són aquests destinataris).

Ja no és tan important el contingut sinó com es relaciona amb aquelles persones a les quals s’ofereix el contingut.

Que poden fer els mitjans de comunicación amb les xarxes socials?

“La informació és la matèria primera, la comunicació és el servei” és a dir cal fomentar la comunicació.

3 factors:

          Envelliment audiència

          Nou mercat

          Rol social

          Connectivitat

          Servei

          Participació

          Orientació i dinamització

          Gestió del coneixement

Alguns exemples pot ser per exemple el diari el país on- line: la comunitat.

Leave a comment »

Què és el periodisme ciutadà?

Diferents noms per conèixer el periodisme ciutadà:

Journalism 2.0, periodisme ciutadà, participatery Journalism, periodismo 3.0, citizer journalism i periodismo ciudadano.

Què és el periodisme ciutadà?

El periodisme ciutadà, és un fenomen real i actual. L’avançament en els mitjans de comunicació, ha fet possible que el ciutadà pugui informar del que vulgui i quan vulgui.

El periodisme ciutadà és l’activitat del ciutadans, o acció dels ciutadans que juguen un paper actiu en el procés de recollir informació, de difondre la informació, investigar, analitzar informació… fa un paper que fa poc anys només ho podien fer els mitjans de comunicació.

A l’any 1995, l’autor Nicholas Negroponte va escriure un llibre anomenat Being Digital en el que va preveure que en un futur, les notícies sortirien a Internet, i que els ciutadans podrien escollir les notícies que els interessessin i també on buscar-les. També va veure el fenomen Daily Me , en el que els ciutadans podrien construir el seu propi diari.

A l’any 2004, Dan Gillmor, va escriure el llibre We the media. Gillmor va ser un dels pares que va començar a utilitzar el jounalism. En el seu llibre, va explicar que la informació distribuïda per els ciutadans va tenint cada vegada més importància a la societat.  

El 2001, quan es va produir l’assetjament a Word Trade Centre, les webs més importants de notícies es col·lapse, i els petits bloggs van servir a molta gent com a Font d’informació.

A la guerra d’Irak, Salam Pax, va ser un blogger que va relatar els fets a la capital iraquiana durant el combat entre els EUA i el règim de Saddam, i va aportar un punt de vista diferent al que ofereixen els Canals de notícies estaudinenses.

El cas més actual i més famós del periodisme ciutadà podria ser la pàgina web OhmyNews, un diari en línia fet per els ciutadans.

The printed Blog es el primer diari material del món fet exclusivament de bloggs. 

El nou ecosistema del periodisme, podria veure’s en dos categories:

  1. El periodisme tradicional: En el periodisme tradicional, primer es filtra la informació, i desprès es comunica.
  2. El periodisme participatiu: En aquest tipus de periodisme primer es comunica, y desprès, l’ audiència filtra la informació, cada un pot aportar més dades…

En aquest nou ecosistema del qual viu el periodisme, els mitjans de comunicació han de platejar-se la seva situació, la seva funció, i han d’adaptar-se a Internet, als mòbils… si volen trobar sentit a la seva existència, ja que pot semblar que davant d’aquest panorama en el que els ciutadans puguin ser informats fiablement (o no), els mitjans es poden veure com a innecessaris. Una mesura que han pres els mitjans, ha estat incrementar la participació en els seus llocs web.

El periodisme ciutadà també és més útil i necessari, ja que ha ajudat molt a les persones a accedir a la cultura, de manera més específica, accedint directament a lo que volen conèixer les persones, i no tant dirigit com el dels mitjans de comunicació tradicionals.

Per tant, en poques paraules dir que els mitjans tradicionals fan un periodisme més general, i l’avantatge que ofereix el periodisme ciutadà, és que tots podem accedir en qualsevol moment a aquella informació que tenim la necessitat de conèixer i que es troba a Internet, publicada per una persona que coneix el tema i no un periodista.

ANNA

Leave a comment »

Microblogging

Q és un microblogging?

El microblogging també conegut com a nanoblogging, és un servei que permet en els usuaris enviar i publicar missatges breus (uns 140 caràcters), generalment de només text. Les opcions per a l’enviament de missatges varia des de llocs webs, a través de missatges, de missatgeria instantània o aplicacions ad hoc.

Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han escollit la opció de rebre-les. L’usuari d’origen pot restringir l’enviament d’aquests missatges només a membres del seu cercle o amics, o permet el seu accés a tots els usuaris, que és la opció per defecte.

Els principals serveis són twitter (que és del que parlaré a continuació), Identi.ca, Jaiku, Pownce, Khaces y Xmensaje.

Twitter és un servei gratuït de microblogging, que fa les vegades de Red social i que permet en els seus usuaris enviar micro-entrades (també denominades tweets) basades en el text, amb una longitud màxima de 140 caràcters, on es respon a la pregunta què estàs fent? L’envio d’aquests missatges es pot realitzar tant per la web twitter com per missatge al mòbil, des de programes de missatgeria instantània, o inclús des de qualsevol aplicació de tercers, com pot ser de : Twitterrific, Facebook, Twinkle, etc.

Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han escollit la opció de rebre-les.

Els usuaris poden rebre les actualitzacions des de la pàgina twitter, via missatgeria instantània, SMS, rss i correu electrònic. La recepció d’actualitzacions via SMS no està disponible en tots els països i per sol·licitar el servei és necessari enviar un codi de confirmació a un número estranger.

Twiptic:

És un programa que permet fer fotos amb el mòbil i les pots enviar a la conta de twitter.

Perquè twitter?

          És senzill

          Funciona com la gent

          Combina bé

          Transendeix la web

          Permet extensions

          Evoluciona amb rapidesa

Que es pot fer a twitter?

          Que estic fent

          Que faré

          Fes-li un cop d’ull

          Retuitejar

          Que he fet

          Que he vist

          Missatge per a algú

          Una cita

          Una pregunta

          Col·laboració

ANNA

Leave a comment »

Què és el PODCASTING?

El podcasting és una paraula de nova formació.

Pod + broadcasting que vol dir? Significa emissió, radio fusió… la clau està al terme POD (càpsula) també diuen que deriva de l’ipod de Apple i de POD que també significa “portable on demand “ o “personal option digital” és a dir un contingut portàtil o bé una opció digital.

El seu origen es troba en una sèrie de bloggers que volien aconseguir un sistema que portés continguts sonors directament d’internet en el seu ipod.

Per tant que poden entendre per podcasting? És la distribució de continguts sonors a través d’internet mitjançant un procés automàtic que és el procés de la sindicació web.

El document que anomenem Fit s’inclou una referència en un arxiu de so.

El procés de recepció i distribució és el podcasting.

La singularitat del podcasting és que et pots subscriure i rebre’l de forma automàtica (també me’l puc descarregar manualment a l’arxiu mp3).

D’on ve el podcasting? El podcasting té 5 anys d’història. El 12 de febrer és la primera vegada que algú fa servir públicament la paraula Podcast (Ben Hamersky) i parla de gent que publicava arxius amb so per aquest motiu es va inventar el nom.

El nom però surgeix d’una sèrie de gent com en Dave Winer i Adam Curry.

Dave Winer és un dels inventors del format RSS. Adam Curry era el presentador de televisió MTV a Holanda. Aquestes dos persones l’any 2000-2001 entren en contacte a través d’internet amb altres bloggers perquè tenen una preocupació van pensar que per descarregar un àudio o un vídeo d’interès es tardava molt i van decidir que ferien lo mateix de les RSS amb l’àudio i el vídeo que fessin el mateix amb la sindicació de continguts.

Dave Winer va aconseguir baixar un àudio des del feed i com ho va fer? Va introduir una etiqueta o programa (mp3) que permet posar un arxiu en so.

Adam Carry va inventar un programa RSS 2 ipod que el que feia era que un cop era un programa que permet subscriure’t en un contingut sonor, baixar-te’l al PC i passar-te’l al ipod.

Josè Antonio Gelado va crear un podcast en castellà el 2004 (comunicando podcast).

Com funciona el podcasting? Algú crea un programa de ràdio (algo sonor) el penja a internet amb un espai que genera un Fit (document de subscripció) el receptor o oient s’hi subscriu amb un agregador de podcast (itunes); i un cop subscrit aquest programa descarrega coses noves i l’oient difinitivament s’emporta les coses sonores amb ell (avió, carrer…).

Hi ha dos factors que semblen important pel podcasting.

1)      Un canvi en la comunicació de continguts d’àudio (canvia un amb l’altre perquè pots escoltar-ho on vols i quan vols). Per tant per el receptor canvia la sindicació web perquè pot rebre molts continguts automàtics, també la portabilitat és a dir ens el emportem on volem, i l’altre factor seria el time-shift que vol dir que com a receptor escullo quan escoltar-ho i la ràdio perd l’exclusiva de la comunicació sonora.

2)      Un nou escenari  per la comunicació sonora. Aquests canvis tenen unes conseqüències que són:

          Nous actors (ciutadans no professionals i també diaris, revistes…

          Mitjans: oportunitat I respecte ( la radio amb el podcasting fan que t’ofereixin la oportunitat de subscriure’t en els seus programes).

          El podcaster independent o elàter (l’oient de podcast veu que algú que l’escola és com ell).

          Més continguts sonors  

ANNA

Leave a comment »

Anem a saber més sobre la web 2.0

dibujo

El terme WEB 2.0 va ser tasconat per Tim O’Reilly al 2004 per referir-se a la segona generació a la historia de la web basada en comunitats d’usuaris i una gama especial de serveis, com les xarxes socials, els blocs, els wikis, o las folcsonomies, que formen la col·laboració i l’intercanvi àgil d’informació entre els usuaris.

Re difusió de continguts:

La primera i més important evolució de la web 2.0 es refereix a la re difusió del contingut d’una web, usen protocols estandaritzats que permeten als usuaris finals a usar el contingut de la web a una altre context, ja sigui a una altre web, en un connector de navegador o en una aplicació de l’escriptori. Entre els protocols que permeten redifundir es troba l’RSS i l’àtom, tots ells basats en el llenguatge XML. Els protocols específics com FOAF i XFN amplien la funcionalitat dels llocs i permeten en els usuaris interactuar sense contar en llocs webs centralitzats.

Serveis web:

Els protocols de missatge bidireccionals son un dels elements clau de la infraestructura de la web 2.0. els dos tipus més importants són els mètodes RESTFUL i SOAP. Rest indica un tipus de trucada a un servei web on el client transfereix l’estat de totes les transaccions. Soap i altres mètodes semblants  depenen del servidor per retenir la informació d’estat. A tots dos casos, el servei es anomenat des de un PI, a vegades aquest API està personalitzat en funció de les necessitats especifiques del lloc web, però les API dels serveis web estàndards (com per exemple escriure un bloc) estan també molt estesos. Generalment el llenguatge comú d’aquests serveis web és el XML, però també hi poden haver excepcions.

Software de servidor

La funcionalitat de la web 2.0 es basa en l’arquitectura existent de serveis web però amb un efesis més gran en el software dorsal. La re difusió només es diferencia nominalment dels mètodes de publicació de la gestió dinàmica de contingut, però els serveis web requereixen normalment un suport de bases de dades i fluix de treball molt més robust i arriben a assemblar-se molt a la funcionalitat d’internet tradicional d’un servidor d’aplicacions. L’enfoc empleat fins ara per els fabricants sol ser bé un enfoc de servidor universal, el qual agrupa la major part de la funcionalitat necessària en una única plataforma de servidor, o bé un enfoc plugin de servidor web amb eines de publicació tradicionals millorades amb interfases API i altres eines. Independentment de l’enfoc escollit, no s’espera que el camí evolutiu cap a la web 2.0 es vegi alterat de forma important a aquetes opcions.

La web 2.0 és la representació de la evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades al usuari final. El web 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia.

 

La web 2.0 és la transició que s’ha donat d’aplicacions tradicionals cap aplicacions que funcionen a través de la web enfocades al usuari final. Es tracta de aplicacions que generen col·laboració i de serveis que reemplacen les aplicacions de l’escriptori.

És una etapa que ha definit nous projectes a internet i està preocupant-se per brindar millors solucions per l’usuari final. Molt asseguren que hem reivindicat el que era internet, altres parlen de inversions, però la realitat es la l’evolució natural del medi realment ha proposat coses més interessants.

Per entendre d’on ve el terme de web 2.0 tenim que remuntar-nos al moment de Dale Dougherty de O’Reilly Media que va utilitzar aquest terme en una conferencia en la que va compartir un pluja d’idees junt amb Craig Cline de Media Live. En aquesta conferencia es parlava del renaixement i la evolució de la web

Constantment estaven sorgint noves aplicacions i llocs amb sorprenents funcionalitats. I així es va donar la pauta per la web 2.0 conferencia que arranca en el 2004 i avui en dia es realitza anualment a Sant Francisco, amb noticies addicionals utilitzant la marca a altres països.

Principis que té les aplicacions Web 2.0:

  • La web es la plataforma
  • La informació és el que mou Internet
  • Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participació.
  • La innovació sorgeix de característiques distribuïdes per desenrotlladores independents.
  • El final del cercle de adopció de software tenim serveis en beta perpetuo

 

Quines tecnologies recolzen a la web 2.0?

La web 2.0 no significa precisament que existeixi una recepta perquè totes les nostres aplicacions que entrin en aquest esquema. Sinó que existeixen diferents tecnologies que estan utilitzant-se actualment i que tindríem d’examinar amb més vigilància en busca de seguir evolucionant junt a la web.

Tecnologies que donen vida a un projecte Web 2.0:

  • Transformar software de l’escriptori cap a la plataforma de la web.
  • Respecte  als estàndards com el XHTML.
  • Separació de continguts del disseny amb us de fulles d’ estil.
  • Sindicació de continguts.
  • Ajax (javascript ascincrónico i xml).
  • Us de Flash, Flex o Lazlo.
  • Us de Ruby on Rails per programar pàgines dinàmiques.
  • Utilització de xarxes socials al manar usuaris i comunitats.
  • Donar control total en els usuaris en el manejament de la seva informació.
  • Proveir APis o XML perquè les aplicacions puguin ser manipulades per altres.
  • Facilitar el posicionament amb URL senzills.

 

En que ens serveix la web 2.0?

L’ús del terme de la web 2.0 està de moda, donant-li molt de pes a una tendència que ha estat present des de fa algun temps. A internet les especulacions han estat causades de grans bombolles tecnològiques i han fet fracassar a molts projectes.

A més, els nostres projectes tenen que renovar-se i evolucionar. La web 2.0 no és precisament una tecnologia, sinó una actitud amb la que hem de treballat per desenvolupar internet. Tal vegada allà està la reflexió més important de la web 2.0.

dibuixxx

Video interessant de com utilitzar la web :

http://www.youtube.com/watch?v=OwWbvdllHVE

ANNA

Leave a comment »

Els fenòmens del blog

Desprès de l’ús dels motors de recerca a la ret, l’ús del e-mail és la segona eina més usada a internet. Quan redactes un e-mail, estàs expressant algo que vols transmetre a algú en particular, les teves idees o punts de visa… en canvi en un blog és algo molt semblant, la diferència és que a l’escriure no només ho expressas a un sol individu, sinò a tot al món, ja que el bolg és un aparador dels teus sentiments, mostres les teves idees, crítiques, comentaris, punts de vista, videos, treballs, la veu, fotografía d’algún tema en particular. De la mateixa manera que una persona et respòn un e-mail, tens respostes de persones que llegeixin els teus comentaris. Per tant una de les principals diferències que fa diferent a un blog és que establiràs un diàleg interactiu amb milers de persones on la controversia i el debat segurament estaràn presents perquè cada persona té el seu propi punt de vista. Per tant, el blog es pot crear d’una manera molt simple, aquesta és la eina que més creix en forma impressionant a internet i que forma part de la anomenada web 2.0 o social media.

Característiques d’un blog:

a) El blog pot ser personal, temàtic o empreserial, fotoblog, audioblog, i el més nou blogs per a telèfons mobils.

b) El blog pot ser gratuit i impulsat per un programa especial i amb els teus propis recursos, a on tens que comprar domini i hospedatge per el blog.d’aquesta manera tens moltes més avantatges. Si el teu blog és empreserial, pots fins i tot dominar fins a un blog multiusuari, a on diferents editors, que poden estar en qualsevol part del món usen el programa al mateix temps a la red per publicar informació especialitzada en diferents categoríes.

c) La informació està classificada per data, categoríes i etiquetes. Generalment en el blog apareixerà el teu últim article al principi i s’aniràn acomodant en ordre cronologic a mesura que es vagin publicant. Pots organitzar els teus articles per categories.

d) En el teu blog pots tenis “lligues” cap a llocs que tinguin o no tinguin relació amb la temàtica del teu blog. Pots tenir publicitat i generar ingresos amb les diferents eines que existeixen actualment a internet.

e) Sindicalització. Què és? La sindicalització ve del terme amb anglès RSS (really simple syndication), que traduit al català seria com sindicalització realment simple. I no és més que una manera senzilla de difundir o propagar als suscriptors del blog el contingut que és constantment actualitzat.

f) Una de les millors característiques d’un blog, és que no necessites tenir coneixements avançats o tècnics en qüestió d’internet, programació o computació. Pots tenir el teu blog de forma gratüita i en poc temps.

g) En un blog tú ets l’editor. Tú decideixes que publicar, no necessites demanar permís a ningú, com seria en el cas d’un diari o revista.

Com fer que el teu blog tingui èxit?

• Pots canviar fàcilment la “apariencia” del teu blog amb els anomenats temes o “skins” per donar-li un toc més personal i úinic al teu blog.

• Pots agregar diferents “plug-ins”. Això no és més que petits programes adicionals que se instal•len a un blog perquè facin certes funcions específiques.

• Tindríes que actualitzar-lo freqüentment. Respondre els comentaris i publicar nova informació; quan més freqüents siguin les teves respostes i articles, tindras millors beneficis, ja que la gent sabrà que és un lloc que haurà de frequentar. A més fent això, els motors de recerca visitaràn també més freqüentment el teu blog donan-te millors beneficis ja que el teu contingut apareixerà també més ràpidament a l’índex atraient més lactors en el blog.

• Publicar contingut propi: no copis articles o continguts d’altres llocs. El que pot passar és que els teus lectors marxin i perdis credebilitat.

• Fes “ping” als directors i cercadors. El “ping” és simplament donar un avís als directors i cercadors que acabes de publicar un nou contingut. Cada blog té una forma diferent de fer un “ping”. En alguns blogs es fa automàticament cada vegada que publiques un article, previament indicas a qui es fa el “ping”, i en altres casos ho has de fer manualment.

On pots crear registrar el blog de forma gratuïta? Existeixen diferents llocs per registrar o crear un blog de manera gratuita, aquí se’n mancionen alguns: bitácoras, blogger, blogia, wordpress i ya.com.

Que podem concluir a cerca del blogs?

1) la seva simplicitat, permet a qualsevol persona crear de forma gratuita o de forma profesional un blog de manera sencilla i amb poca estona.

2) Els blogs creixen en forma exponencial a internet

3) Tú ets l’editor

4) Pots difundir les tevés idees a punts de vista a tot el món.

5) Pots tenir una interacció directa amb moltes persones

6) Pots personalitzar l’aparença i funcionament del teu blog.

Una mica d’història

Els primers blogs estadounidenses populars van aparèixer al 2001 El 2002, el blogging s’havia convertit en tal fenòmen que van començar a aparèixer manuals centran-se principalment a la técnica. La importancia de la comunitat de blogs va cobrà importancia rapidament. Les escoles de periodismo vam començar a investigar el fenómen dels blogs i a establir diferencies entre el periodismo i el blogging. El 2005 es va escollir el dia 31 d’agost per celebrar el dia internacional del Blog. La idea va sorgir del bloger isreali anomenat Nir Ofir. Avui en dia el blogging és un dels serveis més populars a Internet. Entre els servidors dels blogs més populars es troben el Blogger i el WordPress.

Eines per la seva creació i manteniment

Les eines de manteniment o weblogs, es clasifiques principlament en dos tipus: aquelles que ofereixen una solución completa de l’allotjamentm gratuita (Freewebs, blogger i LiveJournal), i aquelles solucions consistents en software que al ser instal•lat en un lloc web, permeten crear, editar i administrar un blog directament al servidor que guarda al lloc. (wordpress o Movable Type)

Video de com crear un blog en WordPress

ANNA

Leave a comment »